MC 6, 7-13
En aquell temps, Jesús cridà els dotze i començà d’enviar-los de dos en dos. Els donà poder sobre els esperits malignes i els recomanà que, fora del bastó, no prenguessin res per al camí: ni pa, ni sarró, ni diners, ni un altre vestit, i només les sandàlies per calçat. I els deia: «A la primera casa on us allotgeu, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc. Si en un lloc no us volen rebre ni escoltar, a l’hora de sortir-ne, espolseu-vos la terra de sota els peus, com una acusació contra ells.» Els dotze se’n van anar i predicaven a la gent que es convertissin. Treien molts dimonis i ungien amb oli molts malalts, que es posaven bons.
Cal que el nostre testimoniatge no sigui cridaner ni enfarfegat: la senzillesa i la claredat de la llum del missatge cristià són les millors cartes de presentació de la nostra fe; alhora, hem d’estar preparats per al rebuig, les adversitats, les contrarietats. El millor remei contra el desànim és la persistència, la solidesa, la força del llampec que no s’atura davant de res i que no necessita de res més que la seva llum per fendir fins a la soca fins els arbres més endurits. Cal que siguem agraïts amb aquells que ajuden a estovar el nostre cor i a omplir l’esperit d’amor i esperança.
Del salm 84
Senyor, Déu meu;
Feliç el qui viu a casa teva
lloant-te cada dia!
Feliç l’home que en tu troba la força,
I de bona gana emprèn el camí!
Otras palabras me ayudan
COMO LA LUZ
Autor/a: J. L. Hermosilla
La luz es:
presencia silenciosa que,
como un manto blanco, lo cubre todo;
arrullo que todo lo reviste de color
con su contacto;
espejo donde todo se refleja.
La luz no se ve:
lo que se ve son los objetos
iluminados por la luz.
Quien hizo la luz un día nos dijo:
«Vosotros mientras vivís,
tenéis que ser como antorchas luminosas;
así, al veros los demás, recordarán
que salisteis de la Gran Hoguera de Dios.
Sois como chispas de este Fuego Divino».
No pongáis vuestra luz bajo la cama,
sino sobre la mesa para que todos la contemplen
y glorifiquen el Padre que da toda luz.
Nosotros tenemos que ser luz, como lo es el Padre:
Él la puso desde el principio en el mundo.
Si aquello que tiene que ser luz
se convierte en tinieblas,
qué lamentable y responsable oscuridad
cubrirá la tierra!
Tenemos que ser, mientras vivamos,
luz, antorcha encendida.
¿Alguna vez te has sentido muy cansado, hasta el punto de querer morir y de pronto un día sientes que tienes la suficiente fuerza para continuar?
ESTE ES DIOS… que te cargó en sus brazos para darte descanso.
Todo es tan sencillo cómo…. ¡PONERSE EN MANOS DE DIOS!
“Demos gracias a Dios por el amor que nos muestra en la cotidianidad, por toda la bondad que hay en Él y en todas las personas que nos rodean”.
COM LA LLUM
Autor/a: J. L. Hermosilla
La llum és:
presència silenciosa que,
com un mantell blanc, ho embolcalla tot;
amanyac que tot ho revesteix de color
amb el seu contacte;
mirall on tot s’hi reflecteix.
La llum no es veu:
el que es veu són els objectes
il·luminats per la llum.
El qui feu la llum un dia ens digué:
«Vosaltres mentre viviu,
heu de ser com torxes lluminoses;
així, en veure-us els altres, recordaran
que vau sortir de la Gran Foguera de Déu.
Sou com espurnes d’aquest Foc Diví».
No poseu el vostre llum sota el llit,
sinó sobre la taula perquè tots els contempli
i glorifiquin el Pare que dóna tota llum.
Nosaltres hem de ser llum, com ho és el Pare:
Ell la posà des del principi en el món.
Si allò que ha de ser llum
es converteix en tenebres,
quina lamentable i responsable foscor
cobrirà la terra!
Hem de ser, mentre visquem:
llum, torxa encesa.
