Cal estar sempre amatent a la possibilitat de fer el bé, de ser transmissor del Bé, fins i tot en les circumstàncies més difícils, aquelles en què sembla que tan sols un miracle ens ajudarà a sortir endavant, un miracle com el d’aconseguir que el nostre cor vegi un germà allà on altres veurien un enemic. Alhora, hem de tenir clar que no és el reconeixement exterior, la popularitat, l’afalac, el “triomf” tal com s’entén habitualment avui dia, allò que Déu espera de nosaltres, sinó la sinceritat i la senzillesa del nostre cor: la nostra pretesa fragilitat és alhora la nostra força, més poderosa que qualsevol altra.
Hi ha persones que han d’anunciar
El Salmista 125
Procedència: Col·laborador/a – Ignasi Hazim, bisbe oriental
Hi ha persones que han d’anunciar
el pròxim dia als altres,
tot i que elles no arribin
a veure’n l’alba.
Que el Senyor us doni
la delicadesa de les seves mans,
el somriure dels seus llavis,
l’escalf del seu cor,
la bondat dels seus ulls,
l’alegria del seu esperit,
el misteri de la seva presència.
“L’amic ha de ser estimat, considerat i tractat de tal manera que no pensi que mai pugui esdevenir enemic teu; en canvi, has de tractar l’enemic com si alguna vegada hagués de convertir-se en amic teu”.
Joan Lluís Vives (“La guarda de l’ànima”)