Jn 6,24-35
En aquell temps, quan la gent veié que Jesús no era allà i els seus deixebles tampoc, pujà a les barques i anà a buscar Jesús a Cafarnaüm. Quan el trobaren, estranyats que fos a l’altra riba, li preguntaren: «Mestre, quan hi heu vingut, aquí?» Jesús els respongué: «Us ho dic amb tota veritat: Vosaltres no em busqueu pels senyals prodigiosos que heu vist, sinó perquè heu menjat tant de pa com heu volgut. No heu de treballar per un menjar que es fa malbé, sinó pel menjar que es conserva sempre i dóna la vida eterna. Aquest menjar us el donarà el Fill de l’home: ell és el qui Déu, el Pare, ha marcat amb el seu segell personal.» Ells li preguntaren: «Què hem de fer per obrar com Déu vol?» Jesús els respongué: «L’obra que Déu vol és que cregueu en aquell que ell ha enviat.» Li contestaren: «Quin senyal visible ens podeu donar, que ens convenci? Quines obres feu? Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà el seu blat celestial.» Jesús els respongué: «Moisès no us va donar pas el blat celestial, però el meu Pare sí que us dóna el pa que és realment del cel, perquè el pa de Déu és el que baixa del cel per donar vida al món.» Li diuen: «Senyor, doneu-nos sempre aquest pa.» Jesús els diu: «Jo sóc el pa que dóna la vida: els qui vénen a mi no passaran fam, els qui creuen en mi no tindran mai set.»
Els deixebles inicien un camí de recerca del Mestre. El seu camí és el nostre camí, la recerca permanent de Jesús. Jesús els retreu els seus motius. Quins són els meus motius per buscar el Mestre? Potser satisfer necessitats bàsiques? Buscar el bé immediat? Jesús ens convida a anar més enllà. A cercar allò que perdura eternament, el Regne. I ens convida a una recerca activa: Treballeu.
Els deixebles, com nosaltres, se senten perduts davant de la crida de Jesús… Mestre, què he de fer? Quines obres són les del Regne? I Jesús, tal com va fer amb la samaritana, se’ns ofereix a si mateix com a resposta. “Jo sóc el pa de vida. El qui ve a mi no passarà fam, i el qui creu en mi no tindrà mai set”.
He plantejat la meva vida com tasca constant en favor del Regne? Es reflecteix això en les meves obres?
Jesús, no em demanes obres,
no em demanes efectivitat ni resultats…
Em demanes el canvi autèntic…
Confesso sense por que tinc necessitat de tu,
que ets el pa i l’aigua que omplen el meu cor,
que ets el meu Bon Pastor
i la meva fortalesa en la feblesa.
Senyor, jo crec en tu.
Fes forta la meva fe.
El model humà al qual ens sentim cridats no és l’home o la dona unidimensional, superactivista, manager, sempre amb urgències i agendes plenes de compromisos, proper a l’infart, sinó aquell Jesús que tenia temps per a tot, per escoltar, per guarir, per predicar, per ser a casa de Marta i Maria, per pregar al Pare i fixar-se en la mainada, en la samaritana i en la vídua pobra que donava tot el que tenia.
Versió adaptada
