Lc 1,39-56
Per aquells dies, Maria se n’anà decididament a la Muntanya, a la província de Judà. Entrà a casa de Zacaries i saludà Elisabet. Tan bon punt Elisabet va sentir la salutació de Maria, el nen saltà dins les seves entranyes, i Elisabet, plena de l’Esperit Sant, cridà amb totes les seves forces: «Ets beneïda entre totes les dones i és beneït el fruit de les teves entranyes. Qui sóc jo perquè la mare del meu Senyor vingui a visitar-me? Mira: tan bon punt he sentit la teva salutació, el nen ha saltat d’entusiasme dins les meves entranyes. Feliç tu que has cregut! Allò que el Senyor t’ha fet saber, es complirà.» Maria digué: «La meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit celebra Déu que em salva, perquè ha mirat la petitesa de la seva serventa. Des d’ara totes les generacions em diran benaurada, perquè el Totpoderós obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i l’amor que té als qui creuen en ell s’estén de generació en generació. Les obres del seu braç són potents: dispersa els homes de cor altiu, derroca els poderosos del soli i exalça els humils. Omple de béns els pobres, i els rics se’n tornen sense res. Ha protegit Israel, el seu servent, com ho havia promès als nostres pares; s’ha recordat del seu amor a Abraham i a la seva descendència per sempre.» Maria es quedà tres mesos amb ella, i després se’n tornà a casa seva.
L’Evangeli ens presenta un autèntic discurs eucarístic. En uns moments inicials del cristianisme, en què segurament hi hauria polèmica sobre el sentit últim de l’Eucaristia, l’evangelista ens presenta el mateix Jesús afirmant la seva presència autèntica en el Pa i el Vi. La comunió té, llavors, un sentit profund d’intimitat i d’unió amb Jesús (ell està en mi i jo en ell). Grans sants de la història de l’església han insistit en la necessitat de celebrar habitualment els sagraments de la reconciliació i la comunió, perquè la vida cristiana amb sentit, coherent, només és possible des d’aquesta íntima unió amb el Senyor.
Gràcies Senyor, perquè en el Darrer Sopar vas partir el teu pa i vi en infinits trossos, per saciar la nostra fam i la nostra set …
Gràcies Senyor, perquè en el pa i el vi ens lliures la teva vida i ens omples de la teva presència.
Gràcies Senyor, perquè ens vas estimar fins al final, fins al punt de donar la vida.
Gràcies Senyor, perquè vas voler celebrar el teu lliurament, al voltant d’una taula amb els amics, perquè fossin una comunitat d’amor.
Gràcies Senyor, perquè en l’eucaristia ens fas UN amb tu, ens uneixes a la teva vida, en la mesura que estem disposats a lliurar la nostra …
Gràcies, Senyor, perquè tot el dia pot ser una preparació per celebrar i compartir l’Eucaristia …
Gràcies, Senyor, perquè cada dia puc tornar a començar …, i continuar el meu camí de fraternitat amb els meus germans, i el meu camí de transformació en Tu …
Extret de: www.aciprensa.com
Està demostrat per l’experiència que els ajuts més forts del jovent són els sagraments de la confessió i de la comunió. Doneu-me un jove que freqüenti aquests sagraments i el veureu créixer en l’edat juvenil, arribar a la maduresa i assolir, si Déu vol, la més avançada vellesa amb una conducta que serà l’exemple de tots els que el coneguin.
SAN JUAN BOSCO, Obras fundamentales, BAC Madrid 1978, pàg. 169-170.
