Jn 6, 60-69
En aquell temps, molts que fins aleshores havien seguit Jesús digueren: «Aquest llenguatge és molt difícil! Qui és capaç d’entendre’l?» Jesús coneixia interiorment que els seus seguidors murmuraven d’això, i els digué: «Us escandalitza això que us he dit? Què direu si veieu que el Fill de l’home puja on era abans? L’Esperit és el qui dóna la vida. La carn no serveix de res. Les paraules que jo us he dit són Esperit i són vida. Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen.» Des del principi Jesús sabia qui eren els qui creien i el qui l’havia de trair. Després afegí: «Per això us he dit abans que ningú no pot venir a mi si el Pare no li concedeix aquest do.» Després d’aquell moment, molts dels qui l’havien seguit fins aleshores l’abandonaren i ja no anaven més amb ell. Jesús preguntà als dotze: «Vosaltres també em voleu deixar?» Simó Pere li respongué: «Senyor, a qui aniríem? Només vós teniu paraules de vida eterna, i nosaltres hem cregut i sabem que sou el Sant de Déu.»
“Aquest llenguatge és molt dur”, deien els primers apòstols. I ho diem nosaltres. Seguir Jesús no és fàcil, el camí és ple de roses amb espines. La recerca de Jesús implica opció constant pel Regne i optar és renunciar. Renunciar a béns immediats, renunciar al camí fàcil.
Seguir algú com Jesús implica sentir un i altre cop que ens manquen forces i fallem. Perquè el model a seguir és molt superior a nosaltres. I això ens fa vacil·lar quan oblidem l’essencial: el seguiment de Jesús, l’opció pel Regne, no és mèrit nostre. És un do: “ningú no pot venir a mi si no li ho concedeix el Pare”. I com a do i gràcia ho hem d’acceptar. I això és un acte de fe, un inevitable acte de fe perquè “Senyor, amb qui aniríem? Tu tens paraules de vida eterna”.
“Qui em troba, troba la vida, i el Senyor li concedeix el seu favor”
(Pr 8,35)
“VÍVELA”
Lletra i música: Pablo Alborán
https://www.youtube.com/watch?v=Ltcisx2nx58
Dicen que la vida se decide
en un tablero de ajedrez,
que los sueños son engaños
que al final desaparecen.
Dicen tantas cosas que podrían no decirlas y callarse de una vez.
Dicen que se ama de una forma
y que no hay forma de cambiar,
que el amor es sólo un juego
y una estúpida ilusión.
Y el estúpido resulta ser aquel
que no ama a nadie de corazón.
Así que intenta caminar,
dibuja libremente el camino
(caminaré, caminaré).
Perdimos tiempo en rebuscar
pedazos de un pasado marchito
(te seguiré, te seguiré).
Vive sin barreras, así que déjate de historias
y ven, acércate,
que te cuente lo que vamos a hacer.
saca de tu pecho el rencor
y mira bien hacia dónde se dirigen tus pies.
Enséñame tus alas y grita que la vida es bonita
aunque esté del revés.
Vívela, vívela, vívela, vívela. (x2)
Dicen que la suerte es caprichosa
y nos dispone el porvenir
y que venga como venga
la tenemos que asumir.
Dicen que tenemos un reloj
que determina lo que nos va a ocurrir.
Dicen que el destino manda siempre
por encima del querer,
y yo te digo que el querer acaba siendo poder.
El poder cambiarlo todo
está en las manos del que quiera hacerlo bien.
Así que intenta caminar,
dibuja libremente el camino
(caminaré, caminaré).
Perdimos tiempo en rebuscar
pedazos de un pasado marchito
(te seguiré, te seguiré).
Vive sin barreras, así que déjate de historias
y ven, acércate,
que te cuente lo que vamos a hacer.
Saca de tu pecho el rencor
y mira bien hacia dónde se dirigen tus pies.
Enséñame tus alas y grita que la vida es bonita
aunque esté del revés.
Vívela, vívela, vívela,vívela. (x2)
