MC 9, 30-37
En aquel tiempo, Jesús y sus discípulos atravesaron Galilea; no quería que nadie se enterase, porque iba instruyendo a sus discípulos. Les decía: «El Hijo del hombre va a ser entregado en manos de los hombres y lo matarán; y después de muerto, a los tres días resucitará». Pero no entendían lo que decía, y les daba miedo preguntarle. Llegaron a Cafarnaún, y una vez en casa, les preguntó: «¿De qué discutíais por el camino?». Ellos callaban, pues por el camino habían discutido quién era el más importante. Jesús se sentó, llamó a los doce y les dijo: «Quien quiera ser el primero, que sea el último de todos y el servidor de todos». Y tomando un niño, lo puso en medio de ellos, lo abrazó y les dijo: «El que acoge a un niño como este en mi nombre, me acoge a mí; y el que me acoge a mí, no me acoge a mí, sino al que me ha enviado».
Jesús quiere ir de incógnito. ¿Cómo voy yo por la vida?
Jesús instruye a los discípulos. ¿Yo instruyo o impongo?
Jesús se hace servidor de todos. ¿Soy selectivo/va con quien quiero servir?
Jesús hace la voluntad del padre. ¿Soy de los que rezo diciendo: «Hágase mi voluntad»?
Jesús,
la vostra actitud d’acolliment
i la vostra disponibilitat per ajudar
tots aquells que passaven necessitat,
ens revelen la bondat i l’amor del Pare;
ens fan comprendre el seu desig
d’ajudar-nos tant espiritual
com físicament i materialment.
El vostre cor estava sempre obert a tothom.
Ara continueu demanant-nos
que estimem fins i tot els enemics
perquè siguem semblants al Pare del cel,
que es preocupa de tots
i estima bons i dolents.
Ajudeu-me a seguir el camí
que m’heu mostrat
i que tota la meva vida estigui amarada
d’amor i de compassió envers els altres.
Amén.
«…sempre és més important allò que uneix que no pas allò que separa.»
«No discutim qui té raó; acostem-nos, coneguem-nos, estimem-nos i respondrem a la pregària de Jesús: que tots siguin u.»
«…hem de servir l’home com a tal, no solament els catòlics. Defensar en tot i abans que tot els drets de la persona humana, i no solament de l’església catòlica. No és l’Evangeli que canvia. Som nosaltres que comencem a entendre’l més bé… Cal reconèixer els signes dels temps i mirar enllà.»
«Els pacífics que l’Evangeli proclama benaurats no són inactius, són els qui treballen per la pau, una pau basada en la veritat, que té com a objectiu la justícia, com a força l’amor, com a mètode la llibertat.»
«L’església no és cap museu arqueològic que hàgim de conservar, sinó un jardí obert. És la font d’aigua fresca enmig de la plaça del poble perquè tothom en pugui beure.»
Retalls de Joan XXIII
