Mc 12,28b-34
En aquell temps, un dels mestres de la Llei anà a trobar Jesús i li va fer aquesta pregunta: «Quin és el primer de tots els manaments de la Llei?» Jesús li respongué: «El primer és aquest: «Escolta, Israel: El Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic. Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima, amb tot el pensament, amb totes les forces.» El segon és: «Estima els altres com a tu mateix.’ No hi ha cap altre manament més gran que aquest.» El mestre de la Llei li digué: «Molt bé, mestre. És veritat que Déu és un de sol i que no n’hi ha cap altre fora d’ell. I que estimar-lo amb tot el cor, amb tot el pensament i amb totes les forces, i estimar els altres com a si mateix és millor que tots els sacrificis i totes les ofrenes cremades a l’altar.» Jesús, en sentir aquesta resposta tan assenyada li digué: «No ets lluny del regne de Déu.» I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.
L’evangeli d’avui ens presenta una conversa entre Jesús i un doctor de la llei. El doctor vol saber de Jesús quin és el primer de tots els manaments. Hi ha tantes normes que espanten; a quina s’ha de donar prioritat. Avui també molta gent vol saber què és el més important en la religió. Per això, és necessari apropar-se a Jesús i preguntar-li: Quin és el primer de tots els manaments?
Ser seguidors de Jesús no és només estimar a Déu. Ni només estimar els altres. Sinó les dues coses juntes. No hi ha prou en dir que un estima a Déu i deixa de costat els altres. No podem dir que un estima els altres, oblidant-se de Déu. Si estimem a Déu, hem d’estimar a qui Déu estima: a l’home.
- Per a tu, què és el més important en relació a la teva fe? Quines són les dificultats per poder viure allò que consideres quelcom important?
- Jesús diu a l’escrivà: “No ets pas lluny del Regne de Déu”. I tu, avui, estàs més a prop o més lluny del Regne de Déu?
Fes que conegui, Senyor, les teves rutes,
ensenya’m els teus camins.
Encamina’m amb la teva veritat, instrueix-me,
perquè tu ets el Déu que em salves.
(Sal 25, 4-5)
PREGÀRIA PER APRENDRE A ESTIMAR
Senyor, quan tingui fam, dóna’m algú que necessiti menjar;
Quan tingui set, dóna’m algú que necessiti aigua;
Quan senti fred, dóna’m algú que necessiti calor.
Quan pateixi, dóna’m algú que necessita consol;
Quan la meva creu sembli pesada, deixa’m compartir la creu de l’altre;
Quan em vegi pobre, posa al meu costat algun necessitat.
Quan no tingui temps, dóna’m algú que necessiti dels meus minuts;
Quan pateixi humiliació, dóna’m ocasió per elogiar algú;
Quan estigui desanimat, dóna’m algú per donar-li nous ànims.
Quan vulgui que els altres em comprenguin, dóna’m algú que necessiti de la meva comprensió;
Quan senti necessitat que tinguin cura de mi, dóna’m algú a qui pugui atendre;
Quan pensi en mi mateix, torna la meva atenció cap a una altra persona.
Fes-nos dignes, Senyor, de servir als nostres germans;
Dóna’ls, a través de les nostres mans, no només el pa de cada dia, també el nostre amor misericordiós, imatge del teu.
(Madre Teresa de Calcuta M.C.)
