Mc 13, 24-32
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles: «Aquells dies, després d’aquelles desgràcies, el sol s’enfosquirà, la lluna no farà claror, les estrelles aniran caient del cel i els estols que dominen allà dalt trontollaran. Llavors veuran venir el Fill de l’home sobre els núvols amb gran poder i amb gran majestat. Mentrestant enviarà els àngels per reunir els seus elegits, que vindran de tots quatre vents, des dels extrems més llunyans de la terra i del cel. Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branques es tornen tendres i neixen les fulles sabeu que l’estiu s’acosta. Igualment, quan vosaltres veureu tot això, sapigueu que ell s’acosta, que ja és a les portes. Us dic amb tota veritat que no passarà aquesta generació sense que s’hagi complert tot això. El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran. Ara, del dia i de l’hora, ningú no en sap res, ni tan sols els àngels ni el Fill; només ho sap el Pare.»
S’acaba l’any litúrgic i aquest Evangeli, parlant-nos del final dels temps, ens convida a revisar la nostra vida.
Quina importància li he donat a la Paraula de Jesús aquest any?
L’he transformat també en vida?
Del Salm 15
Guardeu-me, Déu meu,
vos sou el meu refugi.
Senyor, continueu donant-me seny i instruint el meu cor, ara i sempre.
Amén.
“Un poco de fe”
(Ixcís)
https://www.youtube.com/watch?v=5Aafr4JK1Dc
No, no necesito más. No necesito más. Solo fe.
No, no necesito más para andar sobre los mares que un poco de fe.
Vivo en la contradicción de no andar por tus caminos, aunque sé que es lo mejor.
No, no hago caso, me resisto, no ahondo, me despisto, ni siquiera sé quién soy.
Que tu luz me ayude a ver el sendero que he de andar para llegar a mi verdad.
Hazme, Padre, comprender que nada es imposible. Puedo volver a nacer.
No, no necesito más. No necesito más. Solo fe.
No, no necesito más para andar sobre los mares que un poco de fe.
Vivo en la contradicción de no ver a mis hermanos y me cierro en mi yo.
Lucho, me canso y desisto. No me encuentro a mí mismo y me siento aún peor.
Que tu luz me ayude a ver…
No, no necesito más. No necesito más. Solo fe.
No, no necesito más para andar sobre los mares que un poco de fe.
Vivo en la contradicción de no andar por tus caminos, aunque sé que es lo mejor.
