Jn 18, 33b-37
En aquell temps, Pilat digué a Jesús: «Ets tu el rei dels jueus?» Jesús contestà: «Surt de vós això que em pregunteu, o són d’altres els qui us ho han dit de mi?» Respongué Pilat: «Jo, no sóc pas jueu. És el teu poble i els mateixos grans sacerdots els qui t’han entregat a les meves mans. He de saber què has fet.» Jesús respongué: «La meva reialesa no és cosa d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. I és que la meva reialesa no és d’aquí.» Pilat digué: «Per tant, vols dir que ets rei.» Jesús contestà: «Teniu raó: jo sóc rei. La meva missió és la de ser un testimoni de la veritat; per això he nascut i per això he vingut al món: tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.»
Tu ets el rei? Sembla una pregunta innocent de Pilat a Jesús, però aquesta porta una pinzellada de perplexitat. Com pot ser que aquest sigui rei? Però el Regne de Jesús no és d’aquest món, i a la vegada sí.
Em faig rei del món? (amb el meu individualisme, consumisme,…)
Com em poso a les ordres d’aquest rei? Em costa? Què puc millorar?
Salm 92
El Senyor és rei, va vestit de majestat.
El Senyor va vestit i cenyit de poder.
El món es manté ferm, incommovible.
El teu soli, Senyor, es manté des del principi:
tu ets des de sempre.
Les fonts abismals, Senyor,
les fonts abismals fan sentir el seu bramul,
les fonts abismals fan sentir la remor.
Més potent que el bramul dels oceans,
més potent que les onades del mar,
és potent a les altures el Senyor.
El teu pacte és irrevocable, Senyor.
La santedat escau a casa teva
al llarg de tots els temps.
Tu m’ensenyes que ser rei no és manar a tothom per a que facin el jo vull.
Tu m’ensenyes que ser rei és posar-se al servei de tots.
Tu m’ensenyes que ser rei no és canviar de pensament per mantenir el poder.
Tu m’ensenyes que ser rei és ser autèntic fins al final, encara que aquest final sigui la mort.
Ajuda’m a estar sota la teva bandera!
