Lc 3,15-16.21-22
En aquell temps, la gent que vivia en l’expectació sospitava si Joan no fóra potser el Messies. Ell respongué dient a tothom: «Jo us batejo només amb aigua, però ve el qui és més poderós que jo, tan poderós que no sóc digne ni de deslligar-li el calçat. Ell us batejarà amb l’Esperit Sant i amb foc.»
Un dia que tot el poble es feia batejar, Jesús també fou batejat. Mentre pregava, s’obrí el cel i baixà cap a ell l’Esperit Sant en figura corporal com un colom, i una veu digué des del cel: «Ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.»
Durant uns 30 anys Jesús va viure una vida normal, potser l’única cosa especial que podria cridar l’atenció és que no es va casar. La predicació de Joan Baptista va ser com el tret de sortida del seu anonimat. Va deixar casa seva, es va estar un temps amb Joan, fins que es va decidir a “convertir-se”, perquè a partir del bateig de Joan tot canvia en la vida de Jesús. Primer fa un recés de 40 dies al desert, després inicia la seva predicació…
A la meva vida hi ha hagut un “Joan Baptista”?
Jo he estat “Joan Baptista” per algú? O he escandalitzat a algú?
Del Salm 28
El Senyor es fa sentir sobre les aigües:
escoltem la seva veu que ens parla.
I… obrim-li el nostre cor!
Oh Déu! Envia’ns bojos,
dels que es comprometen a fons,
dels que s’obliden de si mateixos,
dels que estimen amb alguna cosa més que amb paraules,
dels que lliuren la seva vida de veritat i fins al final.
Dóna’ns bojos,
tocats del bolet,
apassionats,
homes capaços de donar el salt cap a la inseguretat,
cap a la incertesa sorprenent de la pobresa:
Dóna’ns bojos,
que acceptin diluir-se en la massa
sense pretensions d’erigir-se en cascavell,
que no utilitzin la seva superioritat en el seu profit.
Dóna’ns bojos,
bojos del present,
enamorats d’una forma de vida senzilla,
alliberadors eficients del proletariat,
amants de la pau,
purs de consciència,
resolts a mai trair,
capaços d’acceptar qualsevol tasca,
d’anar on sigui,
lliures i obedients,
espontanis i tenaços,
dolços i forts.
Dóna’ns bojos, Senyor, doneu-nos bojos.
Lebret, L. J. (287)
