Lc 3, 1-6
L’any quinzè del regnat de l’emperador Tiberi, mentre Ponç Pilat era procurador romà de la Judea, Herodes era tetrarca de Galilea, Felip, el seu germà ho era d’Iturea i de la regió de Traconítida, i Lisànies ho era d’Abilena, durant el pontificat d’Anàs i Caifàs, Joan, fill de Zacaries, rebé la paraula de Déu al desert, i anà per tota la comarca del Jordà predicant un baptisme de conversió per obtenir el perdó dels pecats. Complia el que hi ha escrit al llibre del profeta Isaïes: «Una veu crida en el desert: Obriu una ruta al Senyor, aplaneu-li el camí. S’alçaran les fondalades i s’abaixaran les muntanyes i els turons, la serralada es tornarà una plana, i el terreny escabrós serà una vall, i tothom veurà la salvació de Déu.»
Situats en el temps de l’Advent, arribem a la segona setmana. L’Església ens proposa l’evangeli en què Joan Baptista fa una predicació per tota la regió del Jordà. El text comença situant un lloc, un moment i una situació concretes. És en aquest moment, en aquest aquí, que Déu comunica la seva paraula a Joan.
Quins són els moments en què Déu et parla?
Atura’t i pensa… sent el parlar de Déu en el teu interior.
Déu parla a Joan i la resposta és afirmativa, no dubta, no posa pegues ni inventa excuses davant la paraula de Déu. L’única resposta que es planteja Joan és l’acció, el moviment, un sí en majúscules que el porta a caminar de forma decidida i convençuda.
Quines són les respostes que dones davant les crides que et fa Déu?
Restes atent i sempre disponible a la seva paraula?
En aquest segon diumenge d’advent, l’evangelista Lluc ens torna recordar quina és l’actitud bàsica d’aquest temps litúrgic. Cal restar alerta, vetllar i pregar, només així es prepara el camí del Senyor, només així el camí s’allisa i només així tothom podrà veure i contemplar la salvació de Déu.
Que el vostre amor s’ompli més i més encara, fins a vessar, de coneixement i de clarividència, perquè sapigueu discernir allò que més convé. Així arribareu purs i sense ensopecs al dia que Crist ha de venir, plens dels fruits de justícia que rebem per Jesucrist, a glòria i lloança de Déu”.
Filipencs 1,9-11
ATENDRE LA TEVA CRIDA
Senyor, tu fas sentir la teva crida de maneres molt diverses.
Tots som fills teus, i comptes amb cadascun de nosaltres
per dur a terme el teu Projecte en el món.
Que no deixem mai de sentir la teva crida
en el nostre interior,
a través de les persones,
en els esdeveniments,
en la vida de cada dia.
Que els nostres joves estiguin també atents a la teva crida,
i que nosaltres els sapiguem ajudar a discernir.
Ajuda’ns a estar atents a l’acció de l’Esperit en les nostres vides,
perquè així puguem descobrir quina és la nostra missió i ser-hi fidels.
Pep Alaman, sdb
