Lc 9, 28b-36
En aquell temps, Jesús prengué Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar. Mentre pregava, es trasmudà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc i espurnejant. Llavors dos homes es posaren a conversar amb ell. Eren Moisès i Elies, que es van aparèixer gloriosos, i parlaven del traspàs d’ell, que s’havia d’acomplir a Jerusalem. Pere i els seus companys estaven adormits profundament, però quan es desvetllaren, veieren la glòria de Jesús i els dos homes que eren amb ell. Quan aquests anaven a separar-se de Jesús, Pere li digué: «Mestre, que n’estem de bé, aquí dalt! Fem-hi tres cabanes, una per a vós, una per a Moisès i una altra per a Elies.» Parlava sense saber què es deia. Mentre parlava es formà un núvol i els cobrí. Ells s’esglaiaren en veure que entraven dins el núvol. Llavors del núvol estant una veu digué: «Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo.» Així que la veu hagué parlat, es van trobar amb Jesús tot sol. Ells guardaren el secret, i aquells dies no contaren a ningú res del que havien vist.
Lluc en aquest fragment ens mostra la transformació de Jesús mentre pregava.: es transformà l’aspecte de la seva cara i el seu vestit es tornà blanc. Jesús està amb Moisès i Elies, els representants de la Llei i els Profetes, també està amb els seus deixebles.
Els dos primers han experimentat en la seva vida el número simbòlic (40): quaranta dies en el Sinaí, Moisès; quaranta dies de viatge cap a l’Horeb, Elies. Estem al principi de la Quaresma, els quaranta dies que ens separen per la celebració de la Pasqua de Jesús.
Podem fer com els deixebles, meravellar-nos i després voler quedar-nos allí, només contemplant, sense entendre res. O podem escoltar la veu que diu: Aquest és el meu Fill, el meu elegit; escolteu-lo. Escoltar Jesús significa seguir el camí que ell va fer. En connexió amb el que han fet d’altres (Moisès- Elies), en companyia dels que formen la seva comunitat (els deixebles), observant les necessitats dels qui l’envolten, i pregant Déu per tenir forces per assumir allò que Déu vol d’ells.
En aquests quaranta dies de quaresma, quins aspectes vull revisar del meu camí?
Faig el camí en comunitat o vaig per lliure?
Vaig descobrint i entenent allò que em demana Déu o em passa com als deixebles: Parlaven sense saber el que deien.
Senyor,
en el moment de la vostra Transfiguració,
Pere, Jaume i Joan van viure
una experiència que mai no podran oblidar.
Va ser com un tast del que els prometíeu.
Però, no vas voler que s’hi instal·lessin
i que es perdessin en somnis de futur,
que els impedirien de viure el present
i de comprometre’s en la missió difícil
de fer realitat la Bona Nova.
L’acció del que han fet els altres en el passat
juntament amb el que fem comunitàriament en el present.
m’han de llançar cap el futur
amb il·lusió i realisme, alhora,
perquè sé que la vida, la felicitat i l’amor,
que em proposes, em realitzaran plenament.
Que aquesta certesa em faci decidir
a seguir-te amb més confiança
i em motivi per comprometre’m
en el servei als altres.
Senyor, en un món de soroll i de presses, em cal aturar-me i cercar el silenci, perquè pugui sentir la teva presència i escoltar la teva Paraula. Com els apòstols allà al Tabor, voldria contemplar la riquesa de vida que m’oferiu.
Senyor, fes-me descobrir: l’eloqüència del silenci, la riquesa de l’oració, la joia de sentir-vos a prop, el goig de l’esperança. Només així arribaré a comprendre les meves possibilitats infinites de Vida i d’Amor.
