Jn 21, 1-19
En aquell temps, Jesús encara s’aparegué als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició fou així. Es trobaven plegats Simó Pere, Tomàs el Bessó, Natanael, de Canà de Galilea, els fills de Zebedeu i dos deixebles més. Simó Pere els digué; «Me’n vaig a pescar.» Els altres li respongueren: «Nosaltres també hi venim.» Sortiren tots i pujaren a la barca, però aquella nit no pescaren res. Quan ja clarejava, Jesús s’aturà vora l’aigua, però els deixebles no el reconegueren. Ell els digué: «Nois, no teniu res per a menjar?» Li contestaren: «No.» Els digué: «Tireu la xarxa a la dreta de la barca i pescareu.» Ho feren així i ja no la podien treure de tant de peix com hi havia. Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: «És el Senyor.» Així que Simó Pere sentí aquestes paraules, es posà la roba que s’havia tret i es llançà a l’aigua. Els altres deixebles, que eren només a uns noranta metres de terra, vingueren amb la barca, estirant la xarxa plena de peix. Quan baixaren a terra veieren un foc, amb peix i pa coent-se sobre les brases. Jesús els diu: «Porteu peixos dels que acabeu de pescar.» Simó Pere pujà a la barca i estirà cap a terra la xarxa: hi havia cent cinquanta-tres peixos grossos. Tot i haver-hi tant de peix, la xarxa no s’esquinçà. Jesús els digué: «Veniu a esmorzar.» Cap dels deixebles no gosava preguntar-li qui era; ja ho sabien, que era el Senyor. Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igual va fer amb el peix. Era la tercera vegada que Jesús s’apareixia als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts. [Després d’esmorzar, Jesús diu a Simó Pere: «Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests?» Ell li contesta: «Sí, Senyor; ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura els meus anyells.» Per segona vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Ell li contesta: «Sí, Senyor, ja ho sabeu que us estimo.» Jesús li diu: «Pastura les meves ovelles.» Per tercera vegada li diu Jesús: «Simó, fill de Joan, m’estimes?» Pere s’entristí que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li contestà: «Senyor, vós ho sabeu tot, ja ho sabeu que us estimo.» Li diu Jesús: «Pastura les meves ovelles. T’ho dic amb tota veritat: Quan eres jove, et cenyies tu mateix i anaves on volies, però a les teves velleses, obriràs les mans i un altre et cenyirà per portar-te allà on no vols.» Jesús li deia això per indicar com seria la mort amb què Pere havia de donar glòria a Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús afegí: «Vine amb mi.»]
Jesús Ressuscitat s’apareix als deixebles enmig de la vida quotidiana a la que ells estaven acostumats, la vida de pescadors. I enmig del seu treball els fa llençar les xarxes i es produeix el prodigi d’aconseguir una abundant pesca allà on abans havien fracassat. Aquest prodigi, que ens remet a la multiplicació dels pans i dels peixos, fa que el deixeble estimat reconegui que aquell personatge misteriós és Jesús.
I és el mateix Jesús el que els convida a compartir el menjar, tot partint-los el pa. Amb aquest gest Jesús el que fa es convidar-los a compartir totalment la seva vida, vida nova de resurrecció a la qual s’hi arriba pel lliurament total de la vida. Finalment Jesús manté una intensa conversa amb Pere en la qual li encomana la missió de ser pastor dels seus germans. Aquesta missió no es fonamenta ni en el coneixement, ni en les qualitats, ni en cap mena de mèrit… el seu únic fonament és la relació personal amb Jesucrist del qual Pere s’ha enamorat totalment.
En la nostra vida quotidiana també s’hi fa present Jesús Ressuscitat. Si estem atents podem captar tots els prodigis que ell va obrant en nosaltres i en els que ens envolten: un somriure, una mirada, un jove que fa camí en la vida, un malalt que troba raons per viure, una comunitat cristiana que viu amb coherència la seva fe… la nostra vida està plena de petjades del Crist Ressuscitat.
I aquest Crist Ressuscitat ens convida a compartir totalment la seva vida nova de resurrecció a través del lliurament total de la nostra vida. Invitació que es fa visible cada cop que celebrem l’Eucaristia i combreguem amb el seu cos i la seva sang, lliurat per nosaltres i per tots. I és el mateix Crist Ressuscitat el que ens fa la pregunta… m’estimes? I nosaltres, tot i que a vegades tindríem ganes d’enviar-lo a prendre vent, li contestarem… TU SAPS QUE T’ESTIMO.
Quins són els gestos de vida que el Crist Ressuscitat m’està regalant darrerament? Li dono gràcies.
Estic disposat a compartir amb Jesús la seva vida? Si és així digues-li clarament que l’estimes.
Del Salm 18
T’estimo, Senyor, força meva!
Senyor, ets roca i muralla que em deslliura;
Déu meu, penyal on m’emparo,
escut i baluard, força que em salva!
Clamo al Senyor, que és digne de ser lloat:
ell em salva dels enemics.
NO PUEDO VIVIR SIN TI (Migueli)
(Ver el vídeo a: http://www.youtube.com/watch?v=3B7i5rQxxXM)
Sabes que no oigo tu voz
todo lo clara que quiero.
Sabes que me asusta el riesgo
que necesito un empujón.
Y tú, dale, que soy libre,
que me dejas escoger,
y me haces pasarlo mal
hasta que logro entender…
PERO TE TENGO QUE DECIR
QUE YA NO PUEDO VIVIR SIN TI. (3)
¿No dices que tú me cuidas?
pues ¡leches! ¡aclárate!
Vivo así porque tú quieres
y poco me sale bien.
Tanta gente que anda chunga,
tanta movida sin paz,
necesito una señal
o lo vamos a dejar.
Sabes que dudo de ti
y que me canso en la lucha;
sabes que te hago culpable
de tanta calamidad,
y me ciego en mi interior,
todo me parece un bulo,
y desde mi corazón
te mando a tomar por… perdón
No es nada fácil vivir
aunque me siento feliz,
aunque yo sepa montármelo
y pueda hasta pasar de ti,
pero hoy quiero decir
quiero gritar, quiero sentir
que aunque tengo grandes cosas
no quiero vivir sin ti…
