Lc 13,1-9
Per aquell temps, alguns dels qui eren presents contaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la de les víctimes que oferien en sacrifici. Jesús els respongué: «Us penseu que aquells galileus van ser malmenats perquè havien estat més pecadors que tots els altres galileus? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual. I aquells divuit homes que van morir quan els caigué a sobre la torre de Siloè, us penseu que eren més culpables que tots els altres habitants de Jerusalem? Us asseguro que no: si no us convertiu, tots acabareu igual.» I els digué aquesta paràbola: «Un home que tenia una figuera a la vinya, anà a cercar-hi fruit i no n’hi trobà. En veure això, digué al vinyater: “Mira, fa tres anys que vinc a cercar fruit a aquesta figuera i no n’hi trobo. Talla-la d’una vegada. Per què la tinc, si no fa més que ocupar-me la terra?” Ell li contestà: “Senyor, deixeu-la encara aquest any. Cavaré la terra i la femaré, a veure si fa fruit d’ara endavant; si no, ja la podreu tallar”.»
Jesús ens ensenya a aprendre a escoltar la veu de Déu en els esdeveniments de la història. De fet, els seus interlocutors també ho feien, i és per això que van a explicar-li els fets; però no escoltaven bé, Déu no deia el que ells entenien. És veritat que Déu parla, però hom ha d’aprendre a escoltar-lo. Déu no ens diu que els morts d’aquells esdeveniments dràstics eren pecadors; de fet, tots ho són. Allò que Déu ens diu és que, pel fet de ser-ho, hem de convertir-nos i donar fruits de conversió. Els fruits són una resposta a la crida de Déu en la nostra vida. Perquè està clar que no és suficient amb les paraules. Una figuera estèril no serveix de res. Una figuera ha de donar figues, ja que amb aquesta finalitat ha estat plantada..
Quantes vegades -en quins moments, de quina forma…- ha vingut Déu a buscar fruit a la meva figuera i no n’ha trobat?
Estaré exhaurint la “paciència de Déu”?
Caldrà una poda en la meva vida per tal que es renovi i cobri nova vitalitat?
Sé, Senyor, que la teva paciència mai no s’acaba, i que no té límits la teva capacitat d’espera. Per això et prego: dóna’m una nova oportunitat. Continua cridant-me a la conversió, a canviar de vida.
Faig meus els sentiments del salm 102; els medito amb calma, i el meu interior es renova amb la certesa de l’amor de Déu.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis mai dels seus favors.
Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;
et sacia dels béns que desitjaves,
i tu et rejoveneixes com una àguila.
El Senyor fa justícia als oprimits,
sentencia a favor d’ells.
Ha revelat a Moisès els seus camins,
els seus propòsits, als fills d’Israel.
El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.
El seu amor als fidels és tan immens
com la distància del cel a la terra.
Raoul Follereau tuvo este sueño:
Un hombre se presentó ante Dios y le dijo:
-Ya ves, Señor, que no he hecho nada malo, injusto o impío. Mis manos, Señor, están limpias.
-Sí, pero -dijo el Señor- están vacías.
“Nunca he degollado a mi prójimo,
nunca le he robado dinero;
nunca he devastado su casa ni su tierra…
¡Pero, Dios mío, ten piedad de mí,
porque me persiguen, noche y día,
todas las cosas que no he hecho!”
Marguerite Eilkinson
