Lc 2,41-52
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb la peregrinació de Pasqua. Quan ell tenia dotze anys pujaren a celebrar les festes com era costum, i passats els dies, quan tothom se’n tornava, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin. Pensant que anava amb altres de la caravana, feren la primera jornada de camí. Al vespre el buscaren entre els parents i coneguts i no el trobaren. L’endemà se’n tornaren a Jerusalem a buscar-lo. El tercer dia el trobaren al temple, assegut entre els mestres de la Llei, escoltant-los i fent-los preguntes. Tots els qui el sentien estaven meravellats de la seva intel·ligència i de les seves respostes. Els seus pares quedaren sorpresos de veure’l allà, i la seva mare li digué: «Fill, per què t’has portat així amb nosaltres? El teu pare i jo et buscàvem amb ànsia.» Ell els digué: «Per què em buscàveu? No sabíeu que jo només podia ser a casa del meu Pare?» Ells no comprengueren aquesta resposta. Després baixà amb ells a Natzaret i vivia sotmès a ells. La seva mare conservava tots aquests records en el seu cor. A mesura que Jesús creixia, avançava en enteniment i es guanyava el favor de Déu i dels homes.
En ple temps de Nadal, temps de felicitat, amor, de compartir, de família… l’església ens proposa la celebració del dia de la Sagrada Família. Es sota aquesta clau que l’evangelista ens narra aquest text.
Els pares de Jesús van cap a Jerusalem, un fet que no podem desaprofitar: Per un costat, de Natzaret, lloc on l’infant creixia i s’enfortia, ple d’enteniment (Lc 2, 40) a Jerusalem hi han 141 quilometres de distància, per tant s’inicia un llarg pelegrinatge, un posar-se en camí de forma física i espiritual. Per un altre cantó, van a Jerusalem, ciutat santa per les tres religions monoteistes, i que etimològicament, en àrab, és Al-Quds que significa allò sagrat, per tant, van al lloc on la divinitat es fa present, on el fill de Déu ha de ser, la casa del seu pare, l’espai sagrat.
És allà on es manifesta per primera vegada. Tres dies trigaran, els seus pares, a trobar-lo, com tres dies passaran fins l’experiència de la resurrecció. Al final els pares el troben al temple entre els mestres de la llei i és aquí on sorgeix un diàleg preciós on es manifesta que la lògica de Déu és diferent a la lògica humana. Maria pregunta preocupada sobre els perques de la seva actitud, Jesús contesta amb normalitat, sóc a casa del meu Pare, una resposta divina. La tornada a casa, viatge de tornada a la realitat de cada dia, possibilitarà l’acceptació i la comprensió del que acaben de viure guardant tot allò que es viu dins del cor.
En nosaltres, les experiències extraordinàries ens deixen petjades?
Com fem el viatge d’anada? Com tornem?
Del salm 127
Senyor, som pelegrins d’un món que passa,
seguidors dels teus camins.
Tu ets qui ha d’omplir i fer realitat els nostres anhels presents i futurs.
Ompliu-nos, doncs, de bons desigs,
a fi que pugueu realitzar-los segons la vostra voluntat.
Perquè… és així com serem beneïts!
VULL
Vull que m’escoltis sense jutjar-me.
Vull que diguis sense aconsellar-me.
Vull que confiïs en mi, sense exigir-me.
Vull que m’ajudis, sense intentar decidir per mi.
Vull que em cuidis, sense anul·lar-me.
Vull que em miris, sense projectar les teves coses en mi.
Vull una abraçada sense asfixiar-me.
Vull que m’animis, sense empentar-me.
Vull que m’ajudis, sense fer-te càrrec de mi.
Vull protecció sense mentides.
Vull que t’apropis, sense envair-me.
Vull que coneguis les coses que de mi més et desagrada,
que les acceptis i no vulguis canviar-les.
Vull que sàpigues, que avui,
avui pots estar amb mi.
Sense condicions Jorge Bucay
