LC 6,39-45
En aquell temps, Jesús digué als seus deixebles aquest proverbi: «¿Un cec seria capaç de guiar un altre cec? ¿No caurien tots dos dins un clot? No hi ha cap deixeble més instruït que el mestre; només un cop formats, els deixebles arriben a ser com el seu mestre.
»¿Per què, doncs, veus l’estella dintre l’ull del teu germà, i no t’adones de la biga que tens dintre el teu ull? ¿Com li pots dir: “Germà, deixa’m, que et trauré aquesta estella de l’ull”, si tu no veus la biga en el teu? Hipòcrita, treu-te primer la biga del teu ull, i llavors t’hi veuràs per poder treure l’estella de l’ulL del teu germà.
»No hi ha cap arbre bo que doni fruits dolents, ni cap arbre dolent que doni fruits bons. Cada arbre es coneix pels seus fruits: ningú no cull figues dels cards ni raïms de les bardisses. L’home bo, del tresor de bondat que guarda en el cor, en treu a fora la bondat; però l’home dolent, del seu tresor de maldat, en treu el mal. Perquè la seva boca parla d’allò que es desborda del seu cor.»
Tenim aquestes idees: reconèixer, abundància, fonaments ferms i sense fonaments.
El Senyor ens vol dir que la nostra vida l’hem de procurar, conrear, estar atent a fer el correcte i el que ens demana; d’aquesta manera els nostres valors, i tot el que flueix de nosaltres tindrà abundància del cor i ens reconeixeran com a persones autèntiques, ferms, bons fruits i davant les adversitats de la vida,
Tindrem la capacitat de donar la nostra millor voluntat i esforç per tirar endavant, Com ha estat la meva vida ?,
M’he donat la tasca d’escoltar i seguir el que em diuen o em van dir els meus pares, famílies, amics, professors, a l’església, éssers estimats per poder tenir idees, principis, valors ferms en el meu cor que produeixen abundància i em reconeixen com una bona persona ?,
Ajudo als altres, orientant-los per tenir abundància del cor, bons valors, idees, etc?
Les imatges que apareixen en les lectures d’aquest dia són evocadores, suggerents: «selecció» «cec que guia un altre cec» «mota i biga«. «SELECCIÓ». No cal esperar al judici final perquè descriuen les nostres vides i apareguin les nostres vileses .. Cal aturar-se en la vida i constatar que no tot el que hi ha en el nostre cor és «blat net». Avui més que mai hi ha «GUIES CECS» que ens estan portant a la ruïna. Però no només en política, també en l’Església. Guies als que han encegat els seus ulls la llum potent i esplendorosa del Papa Francesc. Per això el critiquen. «MOTA I BIGA». Quant fariseu en llibertat! … Hi ha persones a qui se’ls ha de dir: I tu, a més de criticar, què fas? Et sembla bonica la teva vida? Vols seguir així?
Encara que jo parlés totes les llengües dels homes i dels àngels, però no estimés, sóc com una campana que ressona o un platet estrepitós.
Encara que tingués el do de profecia i conegués tots els misteris i tota la ciència, encara que tingués una fe com per moure muntanyes, però no estimés, no sóc res.
Encara que repartís tots els meus béns i lliurés el meu cos a les flames, però no estimés, de res em serveix.
L’amor és pacient, és, [l’amor] no és envejós ni busca aparentar, no és orgullós ni actua amb baixesa, no busca el seu interès, no s’irrita, sinó que deixa enrere les ofenses i les perdona, mai s’alegra de la injustícia, i sempre s’alegra de la veritat. Tot ho aguanta, tot ho creu, tot ho espera, tot ho suporta.
L’amor mai acabarà. Les profecies seran eliminades, el do de llengües acabarà, el coneixement serà eliminat. Perquè la nostra ciència és imperfecta i les nostres profecies limitades. Quan arribi el perfecte, el imperfecte serà eliminat.
Quan era nen, parlava com un infant, pensava com un infant, raonava com un infant; en fer-me adult, vaig abandonar les coses de nen.
Ara veiem com en un mal mirall, confusament, després veurem cara a cara. Ara conec a mitges, després coneixeré tan bé com Déu em coneix a mi. Ara ens queden tres coses: la fe, l’esperança, l’amor. Però la més gran de totes és l’amor.!
1 Corintios 3
