En aquest text de l’Evangeli de Lluc Jesús dóna algunes consignes als seus deixebles enviats per fer arribar l’anunci del regne de Déu pels poblets de Galilea.
El «primer» que han de comunicar els seus deixebles en entrar en una casa és «Pau a aquesta casa». La pau és el primer senyal del regne de Déu. Si l’Església no introdueix pau en la convivència, els cristians estem anul·lant d’arrel nostra primera missió.
L’altra consigna és més desconcertant: «No portareu bossa ni sarró ni sandàlies». Els seguidors de Jesús viuran com els vagabunds que trobin en el camí. No portaran diners ni provisions. Caminaran descalços com tants pobres que no tenen un parell de «sandàlies» de cuir.
És sorprenent com Jesús no està pensant en el que han de portar amb ells, sinó precisament en el contrari: en el que no han de portar; no sigui que es distanciïn massa dels més pobres. Per tant, en la nostra missió evangelitzadora s’ha de veure plasmada la nostra passió pels últims.
Revisa amb humilitat quin nivell de vida, quins comportaments, quina paraula, quina actitud m’identifica amb els últims, els més desfavorits de la societat.
Pregària a Déu Pare, defensor dels pobres
Pare bondadós, us preguem humilment,
que sigueu el socors dels pobres
i el seu defensor.
Aplegueu, Senyor, tots els pobres de la terra,
que el nostre orgull ha dispersat.
Torneu-los la terra que sempre ha estat seva,
i que la nostra avarícia els ha robat.
Allibereu-los de l’esclavitud i l’opressió
a què la nostra prepotència els ha condemnat.
Sigueu vós el seu honor i la seva dignitat
que nosaltres no hem sabut respectar.
Que trobin en vós la riquesa i l’esperança
de les quals nosaltres els hem espoliat.
Que tots els pobres us reconeguin, a vós, com a Déu Pare
i a Jesucrist com a germà seu.
I que nosaltres sapiguem acollir-vos en ells,
per tal de poder-nos sentir membres del vostre poble
i seguidors de les petjades de Crist. Amén.
LA FORÇA DEL POBRES
Quan la fam ho assolava tot a Shravati, Buddah preguntà als seus seguidors: “Qui de vosaltres vol assumir el deure de donar menjar als afamats?”
El banquer Ratnakar mogué el cap i digué: “Tota la meva fortuna no seria suficient per a saciar els qui tenen fam.”
Jaysen, el cap de l’exèrcit del rei, digué: “Donaria de bon grat la meva sang, però no tinc prou menjar a casa meva.”
Dharmpat, que posseïa grans extensions de terra, digué sospirant: “El dimoni de la secada ha xuclat els meus camps i els ha deixat eixuts. No sé ni com podré pagar els meus tributs al rei.”
Aleshores Supriyà, la filla del captaire, es posà dreta, saludà i digué dolçament: “Jo donaré menjar a tots els qui tenen fam.”
“Com?”, preguntaren tots amb sorpresa. “Com penses que podràs aconseguir el que et proposes?”
“Jo Sóc la més pobra de tots”, digué Supriyà, “i aquesta és la meva força, perquè tinc la meva força i els meus queviures a cada una de les vostres cases.”
Tagore
