L’evangeli d’aquest diumenge ens posa al davant del missatge central de Jesús, l’amor a Déu i als altres, amb l’accent propi de sant Lluc, la paràbola del bon samarità.
En aquesta paràbola trobem dues preguntes fonamentals: Què he de fer per tenir l’herència de la vida eterna; i qui són aquests altres a qui he d’estimar?
Nosaltres ho podem expressar de diferents maneres: Què he de fer per viure i viure per sempre, per ser feliç? Què he de fer per no perdre la vida, per no malgastar-la? Què he de fer per viure segons el voler de Déu?
No podem entendre la vida ignorant la profunda unitat existent entre l’amor a Déu i l’amor als altres. Fem un mal servei a l’evangeli i a les persones si callem l’amor que cal tenir a Déu, pensant que vivim en una època en què Déu ha perdut rellevància. Precisament per això cal insistir en l’amor a Déu. Però encara fem un servei pitjor quan ignorem la profunda unitat de l’amor a Déu i l’amor als altres. Precisament perquè vivim en un món on es fa difícil la relació
amb Déu i, no ens enganyem, també amb els altres, cal aprofundir i viure el sentit evangèlic d’aquesta unitat.
És precisament en l’amor als altres quan vivim de manera misteriosa l’amor de Déu, i estimar Déu de veritat porta a estimar als altres.
I qui són aquests altres que he d’estimar? ¿Estic convençut/da que l’amor a Déu i als altres és tan important per viure, i que demana organitzar-se la vida segons aquesta convicció?
Reflexiona aquestes preguntes a partir de la teva experiència en la vida i capta així l’originalitat del missatge de Jesús.
Salm 70 “Déu meu, vine a ajudar-me”
Déu meu, vine a ajudar-me;
cuita a defensar-me, Senyor!
Que quedin defraudats i avergonyits
els qui volen la meva mort.
Que se’n tornin confosos
els qui s’alegren dels meus mals.
Que es retirin avergonyits
els qui diuen: «Massa poc!»
Que puguin alegrar-se i fer-te festa
els qui et cerquen de debò;
que els qui estimen la teva obra salvadora
puguin dir sempre: «Déu és gran!»
Jo sóc pobre i desvalgut;
no tardis, Déu meu.
Ets tu qui m’ajuda i m’allibera.
Senyor, no triguis més!
“Mis queridos desgraciados” (Rosana)
https://www.youtube.com/watch?v=lv-GjXXArbM
Lletra
Aquí estoy porque he venido,
I love you mundo, ¡hola tú!
Vengo a cumplir lo prometido,
sirvo y brindo a tu salud.
Por tantas cosas que vivimos,
por ser los que fuimos y los que vendrán,
por sorprenderme a cada instante, ¡grande!
Brindo sin final.
Brindo por todo y por ti, por decirme que sí,
por viajar a la luna conmigo,
por compartir el latido de un sueño en color,
por regalarme el tintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más, por venir por estar,
por tatuarme los cinco sentidos,
por no prestarle al olvido este sueño en color,
brindo por cada latido.
Por acampar en mi bolsillo,
por ese guiño al corazón,
porque no adiestro el sentimiento dentro,
te hago esta canción.
Cruzando el mundo en zapatillas,
llegué hasta la orilla y allí me rendí,
en un abrazo a quemarropa,
de esos que hay que repetir.
Brindo por todo y por ti, por decirme que sí,
por viajar a la luna conmigo,
por compartir el latido de un sueño en color,
por regalarme el tintero de tu corazón.
Brindo por todo y por más, por venir por estar,
por tatuarme los cinco sentidos,
por no prestarle al olvido este sueño en color,
brindo por cada latido.
Seremos todos o ninguno por la paz, por el amor
no sé cuántos somos, pero somos más de dos,
gente con más gente, somos tal para cual,
dando cuerda al mundo que se oxida sin rodar.
Y somos gente decidida a entrar en acción,
gente sin complejo en darle uso al corazón.
Todos o ninguno en una misma dirección.
En un ratito vuelvo fijo,
ahora me piro con esta canción,
me llevo abrazos como el mundo
y dejo besos en el corazón.
Brindo por todo y por ti, por decirme que si,
por viajar a la luna conmigo
