LC 11,1-13
Un dia Jesús pregava en un indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li demanà: «Senyor, ensenyeu-nos una pregària com la que Joan ensenyà als seus deixebles.» Jesús els digué: «Quan pregueu digueu: Pare, que sigui honorat el vostre nom, que vingui el vostre Regne, doneu-nos cada dia el nostre pa, i perdoneu-nos els pecats, que nosaltres mateixos també perdonem tots els qui ens han ofès, i no permeteu que caiguem en la temptació.» Després els deia: «Si algú té un amic, i aquest el va a trobar a mitjanit i li diu: Amic, deixa’m tres pans, que acaba d’arribar de viatge un amic meu i no tinc res per donar-li. Qui de vosaltres li respondria de dins estant: No m’amoïnis; la porta ja és tancada i jo i els meus fills ja som al llit; no em puc aixecar a donar-te’ls? Us asseguro que, si no us aixecàveu per fer un favor a l’amic, la mateixa impertinència us obligaria a aixecar-vos per donar-li tots els pans que necessita. I jo us dic: demaneu, i Déu us donarà, cerqueu, i trobareu, truqueu, i Déu us obrirà, perquè tothom qui demana obté, tothom qui cerca troba, a tothom qui truca li obren. Si un fill demana un peix al seu pare, qui de vosaltres li donaria una serp en lloc del peix? O bé, si li demana un ou, qui de vosaltres li donaria un escorpí? Penseu, doncs, que si vosaltres que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.»
I a tu, què et diu aquest fragment de l’Evangeli de Lluc…
Realment, has aprés a viure confiant plenament en Déu? Quina ha estat la teva experiència en demanar i cercar? ¿Has rebut… has trobat?
Del Salm 41
Feliç el que pensa en el feble i pobre;
el Senyor el lliurarà en temps dolents.
El Senyor el protegirà,
li donarà vida i felicitat en la terra,
Lluc i Mateu han recollit en els seus respectius evangelis unes paraules de Jesús que, sens dubte, van quedar molt gravades en els seus seguidors més propers. És fàcil que les hagués pronunciat mentre es movia amb els seus deixebles pels llogarrets de Galilea, demanant una mica de menjar, buscant acollida o trucant a la porta dels veïns.
Probablement, no sempre reben la resposta desitjada, però Jesús no es desanima. La seva confiança en el Pare és absoluta. Els seus seguidors han d’aprendre a confiar com ell: «I jo us dic: Demaneu, i Déu us donarà; cerqueu, i trobareu; truqueu, i Déu us obrirà». Jesús sap el que està dient ja que la seva experiència és aquesta: «el qui demana, rep; el qui cerca, troba; i a qui truca, li obren».
Si alguna cosa hem de tornar a aprendre de Jesús en aquests temps de crisi i de desconcert en la seva Església és la confiança. No com una actitud ingènua dels qui es tranquil·litzen esperant temps millors. Menys encara com una postura passiva i irresponsable, sinó com el comportament més evangèlic i més profètic de seguir avui Jesús, el Crist. De fet, encara que les seves tres invitacions apunten cap a la mateixa actitud bàsica de confiança en Déu, el seu llenguatge suggereix diversos matisos.
«Demanar» és l’actitud pròpia del pobre que necessita rebre d’un altre el que no pot aconseguir amb el seu propi esforç. Així imaginava Jesús els seus seguidors: com a homes i dones pobres, conscients de la seva fragilitat i indigència, sense cap rastre d’orgull o d’autosuficiència. No és una desgràcia viure en una Església pobra, feble i privada de poder. El deplorable és pretendre seguir avui Jesús demanant al món una protecció que només ens pot venir del Pare.
«Cercar» no és només demanar. És, a més, moure’s, fer passos per assolir una cosa que se’ns oculta perquè està encoberta o amagada. Així veu Jesús els seus seguidors: com «cercadors del regne de Déu i la seva justícia». És normal viure avui en una Església desconcertada davant un futur incert. L’estrany és no mobilitzar-nos per buscar junts camins nous per sembrar l’Evangeli en la cultura moderna.
«Trucar» és cridar algú a qui no sentim a prop, però creiem que ens pot escoltar i atendre. Així cridava Jesús al Pare en la solitud de la creu. És explicable que avui s’enfosqueixi la fe de no pocs cristians que van aprendre a manifestar-la, celebrar-la i viure-la en una cultura pre-moderna. El lamentable és que no ens esforcem més per aprendre a seguir avui Jesús cridant Déu des de les contradiccions, els conflictes i els interrogants del món actual.
José A. Pagola
