Lc 14,1.7-14
Un dissabte, Jesús entrà a menjar a casa d’un dels principals fariseus. Ells l’estaven observant. Jesús notà que els convidats escollien els primers llocs i els proposà aquesta paràbola: «Quan algú et convida a un dinar de casament, no et posis al primer lloc: si hi hagués un altre convidat més honorable que tu, vindria el qui us ha convidat a tots dos i et diria: “Cedeix-li el lloc”, i tu hauries d’ocupar el lloc darrer, tot avergonyit. Més aviat quan et conviden vés a ocupar el lloc darrer, i quan entrarà el qui t’ha convidat et dirà: “Amic, puja més amunt.” Llavors seràs honorat davant tots els qui són a taula, perquè tothom qui s’enalteix serà humiliat, però el qui s’humilia serà enaltit.» Després digué al qui l’havia convidat: «Quan facis un dinar o un sopar, no hi cridis els teus amics, ni els teus germans, ni altres parents teus, ni veïns rics. Potser ells també et convidarien, i ja tindries la recompensa. Més aviat, quan facis una festa, convida-hi pobres, invàlids, coixos i cecs. Feliç de tu, llavors: ells no tenen res per recompensar-t’ho, i Déu t’ho recompensarà quan ressuscitaran els justos.»
Jesús sabia quant ens costa ser autèntics en això de la humilitat. Perquè, en el fons, tots busquem el copet a l’espatlla. Des de nens hem anat buscant en els nostres petits actes l’aprovació d’aquells que ens envolten: Mama, mira el que faig!; Profe, així està bé? D’adolescents, l’aprovació del grup. En el treball, l’aprovació dels col·legues, del cap…
Jesús ens convida a fugir d’aquesta forma d’actuar. Ens convida a fugir de l’aplaudiment.
Posar-nos al servei d’aquell que no té com agrair el nostre esforç, és un camí d’humilitat.
La humilitat posa a prova la nostra força de voluntat i la nostra convicció, perquè després dels nostres actes no hi ha aplaudiment. I, no obstant això, diu Jesús que només en el silenci de la humilitat es pot sentir l’aplaudiment més bell: el somriure de Déu.
“L’arrogància provoca menyspreu; la saviesa es troba en la humilitat”.
Pr 11,2
Tot ho tenim en el Crist; tot és Crist per a nosaltres.
Si vols guarir les teves ferides, Ell és el metge.
Si estàs enfebrat, Ell és font d’aigua fresca.
Si estàs oprimit per la iniquitat, Ell és la justícia.
Si tens necessitat d’ajuda, Ell és la força.
Si tems la mort, Ell és la vida.
Si desitges el cel, Ell és el camí.
Si et cal refugi de les tenebres, Ell és la llum.
Si cerques menjar, Ell és l’aliment.
San Ambrosio
Sobre la virginitat, 16,19
