LC 17, 5-10
En aquell temps, els apòstols digueren al Senyor: «Doneu-nos més fe.» El Senyor els contestà: «Només que tinguéssiu una fe menuda com un gra de mostassa, si dèieu a aquesta morera: “Arrenca’t de soca-rel i planta’t al mar”, us obeiria. »Suposem que algú de vosaltres té un esclau llaurant o pasturant el ramat. Quan ell torna del camp, li dieu mai que entri de seguida i segui a taula? No li dieu, més aviat, que prepari el sopar, que estigui a punt de servir-vos mentre mengeu i beveu, i que ell menjarà i beurà després? I quan l’esclau ha complert aquestes ordres, qui ho agraeix? Igualment vosaltres, quan haureu complert tot allò que Déu us mana, digueu: “Som servents sense cap mèrit: no hem fet altra cosa que complir el nostre deure”.»
Els apòstols demanen al Senyor el do de la fe. També nosaltres, deixebles seguidors de Crist, hem de demanar el do de la fe amb la convicció i l’experiència “que la fe mou muntanyes” o que la fe pot fer que “una morera s’arranqui de soca-rel i es planti al mig del mar”.
Avui ens toca l’apassionant tasca d’aprendre nous camins per obrir-nos al Misteri de Déu, seguint de prop a aquest Jesús que sabia «ensenyar el camí de Déu conforme a la veritat».
Passes d’aquest camí: El primer, avui com sempre, és reconèixer i acceptar la pròpia finitud. En el fons, la vida em va dient de mil formes que jo no ho sóc tot, no ho puc tot, que no sóc la font del meu ésser ni el seu propietari. El segon pas és acceptar ésser des d’aquesta Realitat que anomenem «Déu». Acceptar amb confiança aquest Misteri que fonamenta el nostre ésser. En aquesta confiança radical consisteix pròpiament la fe, molt abans que l’individu s’integri en una religió o església determinada.
Aquests passos no es fan amb absoluta seguretat. Hi ha una certesa de fons, però acompanyada de foscor. La fe «passa» a l’interior de l’individu com gràcia i regal del mateix Déu. La persona «sap» que no està sola, i accepta de viure d’aquesta presència fosca però inconfusible de Déu.
La confiança en aquesta Realitat que anomenem «Déu» ho canvia tot. Hi ha moltes coses que
segueixen sense entendre’s, però la persona «sap» que la paraula «Déu» amaga un misteri en el que hi ha, el que de veritat desitja el cor humà. L’important és, llavors, «deixar-se
estimar».
Repetir la Pregària dels apòstols: «Augmenta’ns la fe» fa un gran bé a les persones que viuen en recerca religiosa.
(J.A.Pagola)
– Amb la meva experiència de fe, poso record i rostre a les moreres que s’han plantat al mig del mar o en les muntanyes que s’han mogut .
– Així mateix sovint busquem “recompenses” a la nostra acció com a creients. A tú també et passa?
– «Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.» En quines ocasions concretes faig el que he de fer sense cercar recompenses?
No paro de cercar-vos
Sant Agustí
Senyor, Déu meu,
tant com he pogut, i tant com vós m’heu donat de poder,
us he cercat i he desitjat de veure amb l’enteniment
allò que he cregut.
He discutit molt i he treballat.
Senyor, Déu meu, única esperança meva, escolteu-me,
perquè no em cansi de cercar-vos,
ans sempre i amb afany us cerqui,
vós, que m’heu concedit de trobar-vos
i encara m´heu donat l’esperança de trobar-vos més i més.
Davant vostre teniu la meva força i la meva feblesa.
Conserveu-me aquella i guariu-me d’aquesta.
Davant vostre teniu els meus coneixements i la meva ignorància:
allí on m’heu obert la porta, acolliu-me quan hi entri
allí on l’heu barrada, obriu-me quan truqui.
Feu que em recordi de vós, feu que us entengui i feu que us estimi.
El Credo
Lletra de Carlos Mejías Godoy
https://www.youtube.com/watch?v=fdeKAU9ZhwE
Creo Señor firmemente
que de tu pródiga mente
todo este mundo nació.
Que de tu mano de artista
de pintor primitivista
la belleza floreció.
Las estrellas y la luna
las casitas, las lagunas
los barquitos navegando
sobre el río rumbo al mar.
Los inmensos cafetales,
los blancos algodonales
y los bosques mutilados
por el hacha criminal (bis)
Creo en Vos
arquitecto, ingeniero,
artesano, carpintero
albañil y armador.
Creo en Vos
constructor del pensamiento
de la música y el viento
de la paz y del amor.
