LC 23.35-43
En aquell temps, les autoritats es reien de Jesús clavat en creu i deien: «Ell, que en salvava d’altres, que se salvi ell mateix, si és el Messies de Déu, l’Elegit.» Els soldats també se’n burlaven: tot oferint-li vinagre, li deien: «Si ets el rei dels jueus, salva’t tu mateix.» Sobre d’ell hi havia un rètol que deia: «El rei dels jueus.» Un dels criminals penjats a la creu també li deia insultant-lo: «No ets el Messies? Salva’t a tu mateix i a nosaltres.» Però l’altre, renyant-lo, li respongué: «Tu, que estàs sofrint la mateixa pena, tampoc no tens temor de Déu? I nosaltres ens ho mereixíem, perquè estem sofrint el càstig que ens correspon pel que hem fet, però aquest no ha fet res de mal.» I deia: «Jesús, recordeu-vos de mi, quan arribeu al vostre Regne.» Jesús li respongué: «T’ho dic amb tota veritat: Avui seràs amb mi al paradís.»
«El teu Regne és VIDA, El teu regne és VERITAT,
El teu Regne és JUSTÍCIA, El teu Regne és PAU…
El teu Regne és GRACIA, El teu Regne és AMOR,
VINGUI A NOSALTRES EL TEU REGNE, SENYOR».
Els caps dels jueus han col·locat a Crist entre dos malfactors com a símbol del seu lloc des que es va decidir a portar sobre sí els nostres pecats.
Els dos ajusticiats miren i parlen amb aquell que ha vingut a compartir la seva sort i a morir amb ells.
També a cadascú, avui, Jesús ens diu: “T’asseguro que avui estaràs amb mi en el paradís”
No sona excessivament “contra-cultural” l’opció de Jesús?
Com ressona en la teva vida de deixeble la invitació d’estar amb Ell per sempre, ja des d’avui?
Salm a la recerca de llibertat
Salva’ns, Senyor, que s’acaba la lleialtat,
que desapareix la sinceritat entre els homes:
no fan mes que mentir-se els uns als altres,
les seves paraules són enganyoses i afalagadores,
parlen amb segones intencions en el seu cor.
Els seus diaris estan plens de mentides,
i serveixen als interessos d’uns pocs.
Ens atordeixen amb els anuncis dels seus productes,
i ofereixen la felicitat que no poden donar.
En la llengua tenen posada la seva valentia.
Confien als seus llavis i volen esclavitzar-nos.
Però Tu, Senyor, has vist l’opressió de l’humil,
i sents el lament del pobre sense defensa.
Aixeca’t i allibera’ns de les seves cadenes,
no deixis que ens enganyin els seus anuncis i promeses.
Les teves paraules sí que són paraules autèntiques,
com a argent net i refinat.
Tu ens guardaràs, Senyor,
ens alliberaràs sempre d’aquesta gent,
d’aquells que només busquen el seu interès,
dels que han fet de la paraula l’art d’enganyar als seus iguals.
La fórmula
Anthony de Mello
Un místic va tornar del desert. I la gent li va preguntar ansiosa: «Explica’ns com és Déu?»
Però com s’ho podia manegar per a expressar amb paraules allò que havia experimentat en el fons del seu cor? És que es pot fer conèixer la veritat amb paraules?
Finalment se li va acudir una fórmula -encara que inexacta i insuficient-, tot confiant que algú d’ells la pogués experimentar i pogués sentir tot el que ell havia viscut.
I així va ser com van aprendre la fórmula i la van convertir en un text sagrat. I la van imposar a tots com si es tractés d’un dogma.
Després la van arribar a difondre per d’altres països estrangers.
I, finalment, alguns van arribar a donar la seva vida per ella.
El místic es va quedar ben trist en veure com havien manipulat i desvirtuat la seva experiència. Potser hagués estat millor no dir res!
r que no hubiera dicho nada.
