En aquell temps, Jesús proposà aquesta altra paràbola als grans sacerdots i als notables del poble: «Passa amb el Regne del cel com amb un rei que celebrava el casament del seu fill: envià els seus homes a avisar els convidats, però no hi volien anar. Llavors n’envià d’altres que diguessin als convidats: “Ja tinc preparat el banquet, he fet matar els vedells i l’aviram. Tot és a punt: veniu a la festa.” Però ells no en feren cas: l’un se n’anà al seu camp, l’altre als seus negocis, i altres agafaren els enviats, els maltractaren i els mataren. El rei, en veure això, s’indignà, i envià les seves tropes per exterminar aquells assassins i incendiar-los la ciutat. Mentrestant, digué als seus homes: “El banquet de casament és a punt, però els convidats no se’l mereixen. Per tant, aneu a les sortides dels camins i convideu a la festa tothom que trobeu.” Ells hi anaren, i reuniren tothom qui trobaven, bons i dolents. I la sala del banquet s’omplí de convidats.
»[Quan el rei entrà a veure els convidats, s’adonà que un home dels que eren allí no duia el vestit de festa, i li digué: “Company, com és que has entrat sense vestit de festa?” Ell va callar. Llavors el rei digué als qui servien: “Lligueu-lo de peus i mans i traieu-lo fora, a la fosca.” Allà hi haurà els plors i el cruixir de dents. Els cridats són molts, però no tants els elegits.»]
Molts (tots!) són els cridats i pocs els escollits. No pensem que el sentit de la frase tingui alguna cosa a veure ni amb vocacions específiques ni amb la predestinació ni amb la salvació eterna. La frase significa senzillament que tots estem cridats a construir el Regne del cel aquí a la terra, però que no tots el construïm.
Tinc cura que el meu “vestit” sigui l’escaient?
Visc amb alegria la crida de Déu a construir el Regne? Accepto que al banquet del Regne “tots” hi siguin convidats?
El Senyor és el meu pastor:
no em manca res.
Em fa descansar en prats deliciosos,
em mena al repòs vora l’aigua,
i allí em retorna.
Em guia per camins segurs,
per amor del seu nom;
ni que passi per la vall tenebrosa,
no tinc por de cap mal.
Tu, Senyor, ets vora meu:
la teva vara i el teu bastó
em donen confiança.
Davant meu pares taula tu mateix
enfront dels enemics;
m’has ungit el cap amb perfums,
omples a vessar la meva copa.
Ben cert, tota la vida m’acompanyen
la teva bondat i el teu amor.
I viuré anys i més anys
a la casa del Senyor.
Perdona’m per les vegades que he buscat excuses per tal de no participar-hi.
Saps que la teva crida no sempre m’entusiasma
(no acabo de comprendre que Tu ets una festa!).
Fes que visqui amb alegria la teva crida,
que hi respongui amb decisió,
i que el meu “vestit” sigui escaient a la missió que m’encomanes
en la construcció del Regne.
