En acabar la vida terrenal del Crist, els seus Apòstols no eren encara capaços de comprendre el seu lloc central en l’obra de salvació. Calia per això que els donés l’Esperit. Aquest els farà entrar progressivament fins el cor mateix de la persona de Jesús, per acabar descobrint-nos-en, en el curs del temps, totes les riqueses de vida. Arrencant del Pare i transmesa pel Fill, aquesta revelació s’acaba en l’Esperit. Fa així penetrar el cristià en la mateixa família de Déu.
La Santíssima Trinitat no és una altra cosa que el Déu en comunitat de persones, expressió d’amor i de veritat, de llum i de felicitat, que ha volgut associar-se als homes i dones creant una família, la família de Déu. I els laics som cridats a intensificar la unitat, la creença en Déu, a despertar en nosaltres una consciencia de viure el nostre paper d’església en el món, però sobretot, a transmetre la nostra fe en aquells ambients on ens movem.
Quin paper crec que jugo dins l’església? Com visc i transmeto la meva fe en Déu?
Del salm 139
Senyor, has penetrat els meus secrets i em coneixes,
tu saps quan m’assec i quan m’aixeco;
descobreixes de lluny estant els meus propòsits,
saps prou bé si camino o si reposo,
et són coneguts tots els meus passos.
Encara no tinc als llavis la paraula,
que tu, Senyor, ja la veus pronunciada.
M’estrenys a banda i banda,
has posat damunt meu la teva mà.
No puc abastar un saber tan admirable;
és tan elevat que no el puc entendre.
On aniria lluny del teu esperit?
On fugiria lluny de la teva presència?
Lléname Espíritu de Dios (Roberto Orellana)
https://www.youtube.com/watch?v=4YvWMxCN3uE
Espíritu de Dios
llena mi vida
llena mi alma
llena mi ser (bis)
Y lléname
con tu presencia
con tu poder
con tu amor (bis)
